Javier Andrada Guerrero

 

De ben petit dibuixava com tots els nens. Quan van començar a sortir-me barbs, vaig intentar dibuixar al meu gos i va ser impossible perquè no parava de moure's.

També vaig intentar dibuixar un atuell de fang i em vaig avorrir molt. M'hauria agradat dibuixar les cares de la gent, però era molt complicat perquè a ningú acostuma a agradar-li veure's malament.

No entenc què em va portar a continuar dibuixant, la veritat. Possiblement tampoc no hi havia moltes més coses a fer.

Fins als vint-i-dos anys no vaig començar a viure del dibuix. Un parell d'anys més tard, un amic em va dir que dibuixava com dibuixava perquè no sabia dibuixar bé. Sense saber-ho, va endevinar la tecla.

Així que he fet el possible per continuar sense dibuixar bé durant els últims anys. No he parat de dibuixar, això sí, encara que molt menys del que m'hauria agradat. Els dies són molt curts.

Quan em van dir que s'havien venut milers d'exemplars d'un llibre il·lustrat per mi, vaig intentar imaginar-me milers de nens amb el meu llibre, però al meu cap no vaig poder veure més de vint o trenta. Crec que dibuixar per a ells és una gran cosa.

Després tindríem el tema del color, la llum, la bellesa, la vida... però tot això és molt senzill, així que no cal parlar-ho.

 

 

Copyright © 2020 Javierandrada.net @ Tots els drets reservats

Copyright © 2020 Javierandrada.net @ Tots els drets reservats

Copyright © 2020 Javierandrada.net @ Tots els drets reservats

Copyright © 2020 Javierandrada.net @ Tots els drets reservats

Copyright © 2020 Javierandrada.net @ Tots els drets reservats
Copyright © 2020 Javierandrada.net @ Tots els drets reservats

Copyright © 2020 Javierandrada.net @ Tots els drets reservats